La Castanyada a Barcelona: castanyes, panellets i les castanyeres de sempre

Cap a finals d’octubre, Barcelona comença a fer olor de fum i de castanya torrada. A una cantonada apareix un braser, algú l’alimenta des d’un sac i al costat s’amunteguen les paperines. L’última nit del mes, mig país pela castanyes amb els dits negres. És la Castanyada, la vigília de Tots Sants, una de les festes més antigues i més tranquil·les del calendari. Aquest 2026 cau en dissabte.

T’ho expliquem des del Carrer de Santa Anna, un carrer del Barri Gòtic a trenta metres de La Rambla, on la nostra família té un restaurant des de 1929. Segurament ja saps què és la Castanyada. El que potser no saps és qui la manté viva al carrer, què ha passat amb Halloween i com es viu aquesta nit al nucli antic.

La nit abans de Tots Sants

Tots Sants és l’1 de novembre, i a Catalunya sempre ha estat el dia de portar flors al cementiri. La Castanyada n’és la vigília. L’Ajuntament de Barcelona en situa l’origen en una festa celta dels difunts, entre l’octubre i el novembre, quan es creia que el món dels vius i el dels morts s’acostaven tant que gairebé es tocaven.

Aquí, amb el temps, es va tornar una cosa molt més de casa. Durant segles, les famílies es reunien al voltant del foc el dia 31 i menjaven el que donava la tardor: castanyes, moniatos, algun dolç i una mica de vi. La història que més s’explica és la dels campaners, que passaven la nit de Tots Sants tocant a morts i menjaven castanyes per aguantar fins a l’alba. Ningú no ho pot demostrar, i tampoc no cal. Com recorda Catalan News, la mateixa nit es fa amb altres noms en altres llocs: a Galícia és el magosto, i també se celebra a Portugal i al sud de França.

Què es menja per la Castanyada

Castanyes. Torrades a la brasa fins que la pell s’obre, i servides en una paperina. Són el motiu de la nit, i es mengen calentes, dempeus i una mica socarrimades.

Moniatos. Fets a les mateixes brases, negres per fora i tous i dolços per dins.

Panellets. Massapà d’ametlla i sucre, arrebossat amb pinyons en la versió de tota la vida i ara també amb coco, cafè o xocolata. Molts de nosaltres en vam fer els primers a l’escola: l’última setmana d’octubre, les aules de tot Catalunya es tornen cuines i la mainada arriba a casa amb una capsa de panellets més aviat esguerrats per a tota la família. Aquella mateixa setmana les pastisseries n’omplen l’aparador, i el dia 31 les cues surten fins al carrer.

Moscatell. El vi dolç de raïm moscatell, en copa petita, per acompanyar els panellets.

Les castanyeres

La figura de la festa és la castanyera: una dona gran amb xal i mocador al cap, asseguda al costat del braser en una cantonada. La canalla encara se’n disfressa el dia 31. Al carrer de debò el mocador ja es veu poc, però les parades continuen al seu lloc, i a Barcelona l’Ajuntament les autoritza una per una, per a una temporada que va d’octubre a març.

Darrere de moltes hi ha una família. La Sònia Portillo, que té una parada a l’Eixample, n’és la tercera generació. La seva àvia va venir d’Ourense i el 1941 es va convertir en la primera castanyera de la Gran Via; a la fusta de la parada encara s’hi llegeix, cremat, “Des de 1941”. La Sònia explicava a RTVE Catalunya el novembre passat que molts dels seus clients hi van des de petits, primer amb els pares i ara amb els seus fills. Quan Catalan News va parlar amb l’Anna, a la Ronda de Sant Antoni, el 2020, feia vint-i-dos anys que era a la mateixa cantonada, que abans havien treballat dos oncles seus durant trenta anys, i la seva filla tenia una parada pròpia a la Gran Via. És un ofici que passa de mà en mà, com una recepta.

I és més dur del que sembla. La Sònia compra les castanyes a Galícia, i explicava que la sequera, la calor i els incendis s’hi han endut castanyers de dos-cents i tres-cents anys, els que feien el millor fruit. Un arbre nou triga uns deu anys a créixer, i les primeres collites són pobres. Menys castanyes vol dir castanyes més cares, per a les parades i per a tothom qui hi compra.

Més a prop nostre, la parada que hi ha al costat del mercat de Santa Caterina, a pocs carrers del restaurant, ja estava encesa i despatxava quan hi vam passar aquesta setmana, a les set del vespre, amb el fum baixant cap a la catedral.

Castaween: quan la Castanyada es va trobar amb Halloween

Halloween va arribar a Barcelona com un costum de fora i, en un parell de dècades, s’ha quedat la mateixa nit: botigues de disfresses, carabasses a la fruiteria, criatures trucant a les portes per demanar llaminadures. Per al que va venir després tenim una paraula: Castaween, la nit en què un nen disfressat de vampir fa cua a la parada de castanyes amb la paperina a la mà.

On millor es veu la barreja és a les escoles, com va comprovar El Món quan en va preguntar a unes quantes. N’hi ha que es queden només amb la Castanyada, i una àvia vestida de castanyera va a classe a explicar contes. D’altres fan totes dues coses: el mateix dia els visiten una castanyera i una bruixa, Halloween es queda a la classe d’anglès, i una escola a prop de Barcelona es va inventar la “Castanyera Rockera”, una versió més moguda de la de sempre. Les pastisseries també s’hi han apuntat, amb panellets amb forma i color de carabassa al costat dels de pinyons.

El senyal més clar de cap on va tot plegat és fora de la ciutat. Aquesta tardor, Món Sant Benet, l’antic monestir a tocar de Manresa, fa l‘“Operació Castaween” els caps de setmana fins al 14 de novembre, per a famílies amb nens de tres a deu anys. La història gira al voltant de la Vella Castanyera, que vivia als boscos del monestir, curava els malalts, torrava castanyes contra els mals esperits i feia uns panellets tan bons que semblaven màgics. Algú li ha embruixat el receptari, els ingredients s’han convertit en coses com urpes de troll i sang de ratpenat, i la mainada ha de resoldre pistes per desfer l’encanteri. Al final, cadascú fa els seus panellets “terrorífics”.

A nosaltres ens agrada, i no només perquè sigui enginyós. Agafa el més Halloween de Halloween, la bruixa i l’encanteri, i l’hi dona a la castanyera. Els nens tornen a casa havent fet panellets amb les seves mans, que és exactament el que les escoles catalanes han fet sempre l’última setmana d’octubre. Halloween hi posa la disfressa, però el que hi ha al forn continua sent la Castanyada. Si el Castaween és això, la festa de sempre corre molt menys perill del que es diu.

No tothom n’està content. Hi ha qui ha dit que la Castanyada és la festa més avorrida del calendari, entre ells l’escriptora Empar Moliner, i qui recorda que en una ciutat de pisos no hi ha llars de foc i que a finals d’octubre sovint fa massa calor per a un braser. Els antropòlegs s’ho prenen amb més calma. Josep Fornés deia a El Món que les cultures sempre s’han barrejat i que la Castanyada mai no ha estat tan pura com sembla: el moniato va venir d’Amèrica, i es diu que els panellets venen dels dolços de la cort de Constantinoble. Adrià Pujol ha escrit que les dues festes estan condemnades a conviure.

Els números li donen la raó. Si Halloween s’estigués menjant la Castanyada, les parades de castanyes anirien desapareixent, i no és així: Barcelona va concedir 28 llicències el 2015, 36 el 2020, 46 el 2021 i unes 65 aquest any. Les escoles continuen fent panellets i les pastisseries continuen exhaurint-los. Barcelona no ha hagut de triar: s’ha quedat les carabasses per a la canalla i les castanyes per a tothom.

Si el 31 ets al nucli antic

Segueix el fum. Els últims dies d’octubre les parades es troben sense buscar-les, i una paperina de castanyes calentes és la manera més senzilla de fer la Castanyada si només estàs de pas. Menja-te-les caminant, com fa tothom.

Compra els panellets dijous o divendres, millor que el mateix dia, quan els bons volen. I si algú t’ofereix una copeta de moscatell per acompanyar-los, digues que sí.

Aquest any el 31 cau en dissabte i l’endemà és festiu, així que la nit s’allarga. Els dissabtes el metro de Barcelona no tanca, i tornar a casa és fàcil. Si et quedes fins diumenge, la tarda de l’1 de novembre hi ha una desfilada de Catrines pel Dia de Morts mexicà, que recorre el Port Vell i acaba al monument a Colom, al capdavall de La Rambla.

I a Santa Anna

La nostra porta és al Carrer de Santa Anna, a trenta metres de La Rambla, on la mateixa família cuina des de 1929. Els dissabtes obrim d’11:00 a mitjanit, i el 31 no és cap excepció: la cuina no tanca a la tarda.

No fem cap menú especial per la Castanyada. Aquella nit servim el mateix que la resta de l’any: arrossos fets al moment, qualsevol dels set també per a una sola persona, i de postres una crema catalana, el dolç amb què s’acaben els àpats a tota la ciutat. En sortir, el fum de les castanyes mai no queda lluny.

Preguntes freqüents

Quan és la Castanyada? El 31 d’octubre, la vigília de Tots Sants. El 2026 cau en dissabte.

Què és la Castanyada? La festa catalana de la tardor: la nit abans de Tots Sants es mengen castanyes torrades, moniatos i panellets, normalment en família.

Qui són les castanyeres? Les venedores de castanyes que planten el braser a les cantonades de Barcelona a partir d’octubre. La castanyera, una dona gran amb xal i mocador al cap, és la figura tradicional de la festa.

Què és el Castaween? El nom que fem servir per a la nit en què es troben la Castanyada i Halloween. Cauen el mateix dia, però la Castanyada és la tradició catalana de castanyes i panellets en família abans de Tots Sants, i Halloween és una festa importada de disfresses i sustos. A Barcelona se celebren totes dues.

És festiu l’1 de novembre a Barcelona? Sí. Tots Sants és festiu a tot l’Estat. El 2026 cau en diumenge.

Per reservar

Si vols una taula amb nosaltres dissabte 31, pots reservar aquí o trucar-nos al 933 18 63 36. També pots fer un cop d’ull a la carta o llegir sobre el Barri Gòtic, els carrers que envolten el restaurant.